Des de sota
Estiguin preparats que com els escarabats
sortirem dels forats, des de sota
Mentre creixia el so molts es feien els sords,
i ara sentiran ben a prop cada nota.
Ara que la indústria del pop es revifa
l’escena musical underground també explota.
El jovent emprenyat ja té veu i ara crida
i això no interessa a les grans productores.
Els passarem per sobre com una estampida.
Ara ja no són qui decideix què sona
Que tenim pocs mitjans però tenim molta energia,
i als carrers hi ha flow de sobres.
Jo moriré pobre però content si no
m’oblido d’on vinc i què penso per fer fortuna.
Que no per semblar impossible o perduda
és menys noble la causa que et mou.
Som les pedres del camí
Si n’apartes una n’hi ha una altra i una altra i una altra
Des de sota hem sortit
hem seguit les engrunes que altres van deixar.
Som les pedres del camí
Si n’apartes una n’hi ha una altra i una altra i una altra
I no demanem permís.
El rock no està mort, està més viu que mai
ara que els negocis estan per la “música urbana”
i amb etiquetes banes i modes barates
han obert un altre mercat.
Sonen radiofórmules fàcils per vendre.
Tot prefabricat a l’altra punta del planeta.
Ara cap ritme val si no porta festa.
Hi ha tot un univers fora de la discoteca.
Hi ha vida allà sota, allà sota el subsol.
Sonen crits que retronen amb força.
Com en política, els de baix són els bons.
A l’infern hi fem la mel més dolça.
Som les pedres del camí
Si n’apartes una n’hi ha una altra i una altra i una altra
Des de sota hem sortit
hem seguit les engrunes que altres van deixar.
Som les pedres del camí
Si n’apartes una n’hi ha una altra i una altra i una altra
I no demanem permís
(no dema no demanem permís)