Dolça dama de terres del sud
Amb la teva cara divina, de les deesses d’antics temples,
i els teus ulls com la mel, i els teus grans, savis conceptes.
El reflex d'or i plata, i la veu com un consol.
Qui, pensa, que podria posseir-te?
La mirada a l'infinit, la teva visió ancestral,
la teva pell com la seda, i el teu rostre tan sensual.
Els teus peus plens d'anells, en el terra del ritual.
Qui? Podria, amb poc, seduir-te?
Dolça dama de terres del sud,
el teu encant és la meva esclavitud.
I, set vels, mou el so lent, de tambors del desert.
I so de grills, posen el fi,
al silenci infinit.
Amb els teus vestits de gasa, i els teus llaços de setí,
les cartes es dispersen, amb el vent, que du la nit.
El pensament tan clar, com un oracle mai sentit.
Qui, pensa, que podria enganyar-te?
El teu contorn pintat, per un dolç raig de sol,
percepcions d’un món llunyà, i la teva respiració.
Com un cant de sirena, i de veu molt interior.
Qui, podria, impressionar-te?
Dolça dama de terres del sud,
el teu encant és la meva esclavitud.
I, set vels, mou el so lent, de tambors del desert.
I so de grills, posen el fi,
al silenci infinit.
Els antics reis de Tir, t'han vingut a visitar,
com a premi d'un desig, i d’un prec universal.
Duien, les pedres precioses, per fer-te un gran altar.
Qui, amb això, podria comprar-te?
Dòcils cavalls negres, i un de ben blanc!
Com records d’infantesa, guardats en un estant.
Polseres en els braços, de gest tan vital.
I qui, podria, enamorar-te?
Dolça dama de terres del sud,
el teu encant és la meva esclavitud.
I, set vels, mou el so lent, de tambors del desert.
I so de grills, posen el fi,
al silenci infinit.
Mags i amos del temps, contemplen un gresol,
mentre creix en el teu ventre, el fruit d’un gran amor.
I una llàgrima que corre, pel teu rostre silenciós.
Qui, podria, entristir-te?
I les ombres del record, d'un film en blanc i negre,
posen música molt suau, en els somnis que es desperten.
Mentre, la gent confosa, va perduda, com espectres.
Qui, podria, de tu oblidar-se?
Dolça dama de terres del sud,
el teu encant és la meva esclavitud.
I, set vels, mou el so lent, de tambors del desert.
I so de grills, posen el fi,
al silenci infinit.
Pintors surrealistes, imprimeixen la visió,
en un món on el fred, es transforma ja en calor.
Lladres i captaires, ja adoren la teva visió.
Qui, voldria, acariciar-te?
Els profetes del futur, et resen l'oració.
Entre rimes i desitjos, cridant arreu del món.
Que s'allunyi el turment, de tant i tant dolor.
I qui, voldria, en els seus braços portar-te?
Dolça dama de terres del sud,
el teu encant és la meva esclavitud.
I, set vels, mou el so lent, de tambors del desert.
I so de grills, posen el fi,
al silenci infinit.
Autor(es): Bob Dylan