Dona Ocell
Viatjant dels móns
va parar-se a escoltar
el cant de l'aire
i la melodia del silenci.
Tants anys buscant
per mil racons
coneixent a gent d'ulls grans.
Més encara no havia descobert
el secret que s'amaga
darrera del Cel Blau.
I va asseure's i jurà
no moure's fins descobrir
el misteri de l'Amor.
I caigueren grans tempestes
i bufaren grans ventolades
i el vent tramuntanenc
quasi se l'enduia.
I li brotaren sombres negres
de dins de les entranyes
i llàgrimes d'un temps de felicitat.
I apagà els ulls
obrí ses ales
i començà a bategar
fort ben fort
i se'n anà cel enllà
convertida en ocell
i començà a volar,
lairailailailailai!
Autor(es): Laia dels vents