El blues de l’home amargat
Dóna el bon dia amb veu cansada
Sense mirar-te cara a cara
Fa veure que té molta feina
I així evita la conversa
Se sent segur en la seva cova
On està sol i no el destorben
Un dia es va enfadar amb el món
Ja no recorda perquè i a on
És el blues de l’home amargat
És el blues de l’home angoixat
És el blues de l’home acabat
És el blues de l’home enfadat
Tot ha de ser o blanc o negre
No deix espai a la incertesa
Remuga contra els immigrants
No entén perquè n’hi ha d’haver tants
I del govern no cal que en parlis
Tot són una colla de manguis
No sap el que és l’agraïment
Tothom ho fa tot malament
És el blues de l’home amargat
És el blues de l’home angoixat
És el blues de l’home acabat
És el blues de l’home enfadat
La seva dona és una santa
Que ningú entén perquè l’aguanta
Quan s’irrita i quan s’enfada
Et clava els ulls amb la mirada
I va pujant el to de veu
“A mi no em fa callar ni Déu”
Per acabar la discussió
Més val donar-li la raó
És el blues de l’home amargat
És el blues de l’home angoixat
És el blues de l’home acabat
És el blues de l’home enfadat.
Autor(es): Albert Ardèvol