El castell
Us prometo que no estic boig
el puc veure cada nit
apareix dalt del turó
com si sempre fos allí
Un castell il·luminat
per la lluna tenyit de blanc
als seus peus el meu poble dorm
i castell a mi m'ha robat el son
A trenc d'alba s'esvaeix
i el turó queda desert
el poble es lleva i es vesteix
sense fatiga ni neguit
Jo en canvi no he dormit
dec ser l'únic que l'ha vist
mil preguntes cremant al cap
fins que és fosc i el castell torna a emergir
Dins aquest castell
no hi ha reis, ni cap tirà
només hi viuen soldats
seguint ordres des de dalt
Si t'hi apropes descobriràs
que el seu rostre és un mirall
potser allà t'hi arrestaran
seguint el que tu has dictat
Transtornat pel defalt de son
i obeïnt una intuició
vaig obrir el cofre dels records
i un dibuix va glaçar-me el cor
El vaig fer de petitó
era la meva ciutat
i allà dalt del mateix turó
el castell hi havia dibuixat
Espantat vaig buscar-ne més
vaig trobar-lo per tot arreu
dibuixat per la meva mà
us suplico que em cregueu
Potser va ser el cansament
o l'espant del que vaig pensar
vaig perdre el coneixement
i vaig obrir els ulls dins dels seus murs
Dins aquest castell
no hi ha reis, ni cap tirà
només hi viuen soldats
seguint ordres des de dalt
Si t'hi apropes descobriràs
que el seu rostre és un mirall
potser allà t'hi arrestaran
seguint el que tu has dictat
Tenim ordres precises de vostè mateix
ens va ordenar que si algun dia oblidava i malbaratava
la llibertat que tant havia anhelat
l'haviem de dur, altre cop, aquí al castell
Dins aquest castell
no hi ha reis, ni cap tirà
només hi viuen soldats
seguint ordres des de dalt
Si t'hi apropes descobriràs
que el seu rostre és un mirall
potser allà t'hi arrestaran
seguint el que tu has dictat
Autor(es): Pol Fuentes