El clam del silenci
Escolta el clam del silenci
Quan tot és incoherent…
Quan les paraules, no valen rés
Quan el teu somni, en la boira ja es perd…
Vàrem viure, temps dòcils
Escrit estava, en el vent…
L’amor sorgit, per ser lliure…
Caragols, en els seus negres cabells…
Diguem a on és l’esperança?
Quan ja ho sents tot dispers…
I veus que l’entorn tremola, i disbauxa…
I els gossos borden per tot, arreu…
No ha arribat encara el dia…
D’aquell vaixell tan esperat!
És feina nostra, construir noves barques
Travessant tots els mars? Surant! Surant! Surant!
Sempre són, temps de canvis
La vida, va circulant…
No hi ha res, que resti estàtic
El sol i lluna, dansant… Plegats! Plegats!
Escolta el clam del silenci
Quan la por és al voltant
Quan l’amenaça es posa ja en marxa
I et sents en un món, tan estrany…
Escolta el clam del silenci
Quan la por és al voltant
Quan les paraules et sonin falses
I tots els gests, un engany!
Autor(es): J.M. Baule