El teu nom a la sorra
Dibuixo el teu nom amb els dits a la sorra
i em puja el record d’una nit de fa temps
(llunyana remor que m’arriba de sobte
i m’omple la pell de missatges secrets).
La platja a les fosques, les mans enllaçades,
l’estiu que s’arrapa als cossos mig nus,
uns mots fugissers (no calien paraules),
els llavis que busquen uns llavis volguts.
A l’aigua, el dringar dels pals i les cordes,
la llum a la barca d’algun pescador...
i en un llit de petxines, algues i roques
nosaltres, jugant al més tendre dels jocs.
Atia el desig, esperona, embriaga
i furga la nostra avidesa, fidel
corser que s’apropa al galop i et cavalca,
renilla, s’enlaira i cavalques en ell!
Després el silenci. Carícies callades.
La barca fondeja. L’adéu i l’enyor.
Deixem a l’arena les nostres petjades
que esborra l’onada que ho esborra tot.
Dibuixo el teu nom amb els dits a la sorra
i em puja el record d’una nit de fa anys
(llunyana remor que m’arriba de sobte
i m’omple la pell de sirenes i mar).
Autor(es): Xavier Carles, Xavier Batllés