El teu perfum
No sé si era mentida o veritat,
vam passar pàgina i ens hem creuat.
Després de molt de temps, mil entrebancs,
tirem això endavant, endavant.
Tu i jo no tenim pressa, no som com la resta.
Ho saps, em coneixes, no porto disfressa.
Digues si em vols de veritat.
Em perdo dins els teus ulls marrons.
Recordo dies que hem compartit,
t’espero encara com cada nit.
Ara no queda res,
i crec que et sento, et veig,
somrient com de costum.
Em porta el vent el teu perfum.
Ara no queda res,
i crec que et sento, et veig,
somrient com de costum.
Em porta el vent el teu perfum.
T’he vist als ulls ganes de viure,
semblen dos murs indestructibles.
Mires amunt, quieta, tranquil·la.
Tots els escuts els he perdut per dir-te:
No tenim pressa, no som com la resta.
Ho saps, em coneixes, no porto disfressa.
Digues si em vols de veritat.
Em perdo dins els teus ulls marrons.
Recordo dies que hem compartit,
t’espero encara com cada nit.
Ara no queda res,
i crec que et sento, et veig,
somrient com de costum.
Em porta el vent el teu perfum.
Ara no queda res,
i crec que et sento, et veig,
somrient com de costum.
Em porta el vent el teu perfum.
No busquem la sort,
no hi creiem encara.
Portem en la mirada
mil moments que són tresors.
Ens coneixem les pors.
El mateix que ens separa
ens apropa a cada passa.
Ara no queda res,
i crec que et sento, et veig,
somrient com de costum.
Em porta el vent el teu perfum.
Ara no queda res,
i crec que et sento, et veig,
somrient com de costum.
Em porta el vent el teu perfum.
Ara no queda res,
i crec que et sento, et veig,
somrient com de costum.
Em porta el vent el teu perfum.
Ara no queda res,
i crec que et sento, et veig,
somrient com de costum.
Em porta el vent el teu perfum.