Els clars dies d'Espencer
Caminant pels bruts carrers
boi descalç, i el cap inquiet
El camí és llarg, i el pas estret
Enlluernat pel sol…
Ulls de vell, rostre d’infant
Ombres entorn, del seu semblant
pedra i pols, pel voltant
Rastres d’un dia més…
Els clars dies d’Espencer
Ah, ah, ah… es tornen en penombres…
Precs al cel, mirada amunt
Són els núvols com de fum
Els camps llaurats, no tenen noms
Però són sempre d’algú…
Arbres grans, vora els camins
Fan l’ombra de molts destins
Quan els ulls es perden sols
Amb els records d’ahir…
Els clars dies d’Espencer
Ah, ah, ah… es fonen en penombres…
A on han anat, els dies clars?
Quan l’esperança era l’instant?
Tot s’ha enterrat sota el cel blau
Destins, amb jocs d’atzar…
Hi han mirades que són mudes
Amb derrotes, ben absurdes
Ara vas pels molts carrers
Amb rates d’acompanyant…
Els clars dies d’Espencer
Ah, ah, ah… es fonen en penombres…
Camí buit, sense certesa
Peus cansats, per la pobresa…
Crits clamant que torni el seny…
Quan veus que tot se’n va…
Dels teus ulls, surten els plors
De les vides, i records
Vols de tot, ressucitar
Però, ho veus tot llunyà…
Els clars dies d’Espencer
Ah, ah, ah… es fonen en penombres…
Autor(es): David McWilliams