Es clau
Una al·lota m’ho va dir,
m’ho va deixar encarregat
que li fes un clau quadrat
que tengués bona cabota
que tengues bona puntota
que vengués ben ajustat
que fos molt apropiat
a sa caixa de s’al·lota.
Me’n vaig anar a cas ferrer
i li vaig encarregar
un clau bo de manejar
i que fos polit i fort
que no es pogués roveiar
i que no fos mica tort.
Quan el vaig tenir enllestit
a s’al·lota el vaig portar
perquè se’l pogués provar
i em digués si estava bé
i si d’ell no se’n folgava
jo li tornaria a fer.
no me l’has fet as meu gust
el vull menos arestat
que no fos tan aplanat
i que tengués més formota
que tengués bona cabota
i em vengués més ajustat
sense esbadrocar es forat
que molt ben fet té sa caixa.
Jo, veient que repetia
no li havia agradat prou
li vaig dir: en duc un nou
que potser t’agradarà.
Em vaig treure es que tenia
llarg i bastant cabotós
i em pensava que es moria
quan va veure allò tan gros.
Cap mai en la seua vida
n’havia vist de tan prop
i el va calar en aquell lloc
just fet per sa seua mida.
Se’l va calar dins sa caixa
deseguida digué: és meu!
abans sí que ho era teu
ara serà de sa caixa.
D’aquella nit endavant
si trovaba sa fadrina
es dos sovent repetien
sa barrumbaina des clau.
Autor(es): Popular, Joan Barbé