Escaparem
Entres les pedres d'aquell vell castell,
entre maleses amagats en esbarzers.
No calia pensar en el futur,
el món era nostre per uns minuts.
Com una manada de llops
pujàrem aquell cim,
atrapant les ombres
que ara corren.
Escaparem, el fang als ulls,
la lluna reflectida en els teus ulls,
els nostres ulls,
De nit ens perseguien monstres,
Somiar en un món més just,
lluitar per la llibertat
Jugàvem a ser el capità
d'un vaixell que mai s'enfonsarà
Corríem per les muntanyes,
ocells al vol sobre els nostres caps.
El sol tenyint tota la vall.
Escaparem, el fang als ulls,
la lluna reflectida en els teus ulls,
els nostres ulls.
De nit ens perseguien monstres
Estels quan queia la nit,
guiant-nos cap a casa.
L'olor a saó als pulmons arrelada la terra.
Escaparem, el fang als ulls,
la lluna reflectida en els teus ulls,
els nostres ulls.
De nit ens perseguien monstres