Esperant
Fa temps que visc sol en aquest pis,
però tot va canviar quan et vaig conèixer,
llavors no em sentia sol, però ara em faltes tu.
Haig de viure –com si no existissis,
deixar-me portar sense expectatives,
esperant hores intenses plenes de
Somriures de passió,
somriures del moment present,
abraços dels teus braços,
somriures, que ara mateix, se’m desfan,
esperant la propera vegada,
però cada cop que te’n vas,
penso que és l’últim cop
i que estem més a prop…del final.
No vull preguntar-te el que sents ara,
ni puc demanar-te que estiguis més amb mi,
Vull que ho vegis tu sola i que entenguis el que sents.
Però els dies es fan llarguíssims,
esperant el proper dia amb tu,
i el temps avança lentíssim...
Vull saber quins són els sentiments.
Somriures de passió,
somriures del moment present,
abraços dels teus braços,
somriures, que ara mateix, se’m desfan,
esperant la propera vegada,
però cada cop que te’n vas,
penso que és l’últim cop
i que estem més a prop…del final.