Està bé! Mare (Sols estic sagnant)
Nit fosca de reflexió,
La meva ànima busca llum del Sol,
El nen clama, atenció!
Dubtes sobre qui l’atén?
Percepció de què, ja ningú comprèn!!
El rugit amenaçador,
d'un torrent destructor.
En la senda d'un desert,
algú resa una oració.
Mentre, uns moren, altres van neixent!
Llibres morts del saber.
La pietat és tenir fe.
Els savis dubten, qui és qui?
Fronteres i armes dividint.
Hi ha qui plora, i qui està rient!!
I si escoltes, un rumor,
que fa tremolar, el teu cor.
Estic jo, Mare!, Sospirant!!
Uns guanyen, molts perden.
Interessos que convenen.
Amb les sembres de discòrdia,
les collites, són de mort i eufòria.
L'odi, és la llavor que escriu l’història!
Amb paraules, no hi ha consol.
El camí es fa, amb vels de dol.
El sagrat no es troba mai,
perquè s’amaga entre paranys.
Bretxes profundes, que es van escampant!!
Els sermons, ja no valen.
Tot l’aprés no és pas bastant.
Pensaments en l'aire.
Els diners és l'important.
El que mana als altres, es creu indispensable!!
I encara que el món, vagi així,
hi ha altres portes, per les quals sortir.
Mare!, Estàs bé? Jo segueixo caminant!!
Il•lusions que es venen,
amb cartells i promeses.
Està escrit en la història,
una guanyes, altra perds.
Miratges, esborren la memòria!!
I, a tu mateix no et trobes l’ombra,
tot segueix, i et fa confondre
Penses que haurà de canviar tot,
per ser el món, d'una altra mena.
I no serà, fins que el teu sentit, estigui alerta!!
Saps bé, que no hi ha certeses,
res és com t'ho fan veure.
Dins d'un pou ben profund,
la veritat és presonera.
L'orgull!, I el clam de la llarga espera!!
I encara que, hi ha lleis per a tots,
Jo no crec, en les seves receptes.
Mare!, Jo no vaig en aquesta senda!!
El respecte és entelèquia.
Peixos morts en la sèquia.
Ja bateguen les banderes,
que precedeixen a la guerra.
L'horror! Està estampat en elles!!
Mentre el diable al•lega,
que és just estar sense treva.
I que amb Déu, lluny de la terra,
pot tallar tots els caps,
de qui ens causa, motius de tantes queixes!!
Presos podrint-se en les cel•les,
expiant tots els pecats,
que, el món sencer, porta a l’esquena.
Prega, pels oblidats!!
El jutge, ja va dictar la sentència!!
No em sosté ja el rancor,
ni la falsa moderació.
Mare! És just, que així ho entenguis!!
Uns, tempten a la sort,
mentre uns altres, sembren mort.
La consciència és oprimida.
El sexe, és qüestió de vida.
Ningú creu, que tot vagi a la deriva!!
Els que clamen, els drets justos,
són tractats, com delinqüents.
El poder, en mans de bojos,
que, es rendeixen al poder
Gloria a Déu!! Valgui'ns el Cel!!
Tombes, d'homes caiguts,
en les gestes de vençuts.
La pobresa, està creada,
per a excusar el gran fàstic.
Gana!, misèria! i càstig!!
Si el que penso, poguessin jutjar,
el meu cap, de segur cauria.
Està bé mare!, jo avui, aposto per la vida!!
Autor(es): Bob Dylan