Explosió
Tornarà la calma
quan tot s'apague,
somriuràs
dins d'aquesta habitació.
No és el soroll de la tardor,
el cos et diu:
aquesta nit veuràs el sol.
És l'explosió,
és l'explosió,
és l'explosió de viure.
Els dies que no acaben
entre llençols,
descobriràs
que hi ha moltes direccions.
Les teves mans dibuixaran
la solució
el pas del temps ho esborrarà.
Un raig de llum que brilla
dins els teus ulls,
esborrarà
la foscor d'aquell agost.
Veuràs l'oasi de foscor,
però aquest malson
serà un vestigi del passat.
És l'explosió,
és l'explosió,
és l'explosió de viure.
Tornar a perdre't entre records,
entre els racons.
I trobar-me de nou
allà on regna la pau.
Càndida llum,
dolça nostàlgia,
foc d'esperança,
pluja de cendra.
És l'explosió,
és l'explosió,
és l'explosió de viure.