Farcell de cobles
Ara que bufa el ponent
haurem de tancar les cases
amb tres panys i ser valents
i agranar totes les brases
amb l’ajuda de la gent.
València per ser València,
només pensa en divertir-se
la terra que s'abandonA,
les llavors solen morir-se.
Hem de traure els peus del fang
i espolsar-los a l’estora
si volem parlar ben clar
mentre dura aquesta aurora
perquè no ens xuplen la sang.
Jo no em canse de mirar
sota un cel molt resplendent
una palmera dansar,
que està pentinant el vent
a la vora de la mar.
A Alboraia mare meua,
m'he tinc d'anar a casar,
em paguen el dot en xufes
i tindrem pa rosegar.
Autor(es): Popular/ Eduard Marco/ Trini Carballo,