Fart d'amor
Camino, pels carrers quasi deserts…
Camino, i tu ets dintre dels meus pensaments…
Amb els peus cansats, i la ment en confusió…
Els núvols ploren!
Vaig sentir! A molts homes sols plorar…
Vaig sentir, Cridar , mentir, i gemegar…
Et vaig oferir el cor, i em vas quasi destruir…
Mentre dormia!
Fart de l'amor! Però n’estic ben l'immers…
No més dolor!... Ni tampoc els seus secrets…
I veig! Amants besant-se en els prats…
I Veig! A gent ballant ben abraçats…
Els veig desfilar, en un llarg anar i venir…
Sense ombres!
Fart de l'amor! Sona un rellotge des de lluny…
No més dolor!... Ni tampoc els seus secrets…
De vegades! El silenci és com un tro…
De vegades! Voldría fugir dels meus conceptes
Podries, algun cop, parlar amb sinceritat?
Ho dubto!...
Fart de l'amor! Voldria ignorar-te per sempre …
No més dolor!... Jo tracto d'oblidar-te…
No sé què puc fer! Si la vida no la puc seguir…
Sense estar amb tu!
Autor(es): Bob Dylan