Fins al final
Tensa les cordes i es deixa emportar pel vent,
deixant enrere tot el que ja no sent.
Creu que ja ha fet massa ofrenes als déus
i mira amunt i els diu: “Què més voleu?”
De sobte un tro “retomba” enmig de l'oceà,
i el remolí que cada cop es fa més gran,
i mira amunt desafiant amb la mà al cor:
“No em veureu morir encara que em vulgueu mort”.
I un bri de llum lentament desapareix
mentre s’enfonsa al fons del mar un altre peix.
Oh, oh, oh...
Surt i vomita tot el que ha anat empassant,
surant a sobre del poc que li ha quedat,
torna a mirar amunt i esgotat somriu:
“De debò és això tot el que teniu?”
Oh, oh, oh...