Fontserè
Encantat, benvingut, Fontserè.
Encantat, però no el conec de res.
Passi a prop de la meva consulta
que aviat marxaré perquè passi vostè.
Prengui tot el que vulgui agafar
Prengui tot el que pugui portar
Però no deixi ni un xic d’esperança
Prengui-ho tot, ho necessitarà.
Vagi sempre mirant els estels
Volaríem si fóssim com ells
Cada passa que faig és un record
Cada cop em fa més forta
Veure el vent com belluga les fulles
Tu voldries que et fes volar també
Mil plometes d’ocells que s’enlairen
Són les hores que et penso aquí amb mi.
Cap per avall veig el món més normal
Res no cau i no em puc agafar
Menjo llibres d’històries podrides
Que expliquen la vida que hauràs de portar
Tot és fosc quan el dia se’n va
Tot és negre si no ho vols pintar
Fes-te el sord i escolta el silenci
Fes-te el fort, avui deixa’t guanyar
I si saltes, ben fort pujaràs
I si crides, més eco tindràs
No t’ho pensis, que moltes vegades
T’enganxa la vida i no et deixa tornar
Torna enrere si et vols apropar
Fes-ho fort si no ho vols oblidar
Que la vida t’escolta en silenci
Que el futur quan vingui arribarà