Gent de vi i ganivet
Gent de vi i ganivet. Gente de vino y cuchillo.
Se trata de una canción que compuse en honor a este viejo dicho de mi barrio, y en honor a su tradición obrera, cerrando el homenaje que le hago en hijos de la huerta.
Ells van créixer en mig de batalles campals,
veïnals no lis contes res,
expulsant alcaldesses del nostre mercat.
Barri obrer de la gent per la gent.
Des de vera vas fins Alfauir,
de la ronda a vivers de nàixer a morir.
Són arrels els carrers,
és un record llunyà i les ganes de vore't.
Mitja lluna allumena en mig d'un dia trist
el meu cor que al vore't bateja.
Benimaclet gent de vi i Ganivet
el que viu batallant el que mai baixa el cap
que em soterren al barri per molt lluny que vaja,
jo et porte en la sang
.
Uns records recorrent l'avinguda,
guerra de taronges les nits amagats,
Una vida dins d'una tartana, una birra en la plaça,
nits de descampats.
Mil històries, històries d'un barri,
de guerra, de l'horta, d'amor immortal.
Sentiment, cor de poble. La nit va trobar el seu llar.
Mitja lluna allumena en mig d'un dia trist
el meu cor que al vore't bateja.
Benimaclet gent de vi i ganivet el que viu batallant el que mai baixa el cap
que em soterren al barri per molt lluny que vaja, jo et porte en la sang.
Autor(es): Sergio Gallego, A Tercio Pelao