He mirat aquesta terra
Quan la llum pujada / des del fons del mar
a llevant comença / just a tremolar,
he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que / tanca el ponent
el falcó s’enduia / la claror del cel,
he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra.
Quan la pluja porta l’olor de la pols
de les fulles aspres dels llunyans alocs,
he mirat aquesta terra.
Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen / d’estar sempre junts,
he mirat aquesta terra.
Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit camp
l’ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra.
Mentre comprenien / savis dits de cec
com l’hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra.
Quan la desbocada força dels cavalls
de l’aiguat de sobte / baixa pels rials,
he mirat aquesta terra.
Autor(es): Salvador Espriu, Raimon