Hivern
Un arbre perd les seves fulles,
ja és hivern
i l’aigua del riu glaça les planes,
plora de gel de les nevades.
La casa dorm i es fa el silenci,
s’ha fet fosc,
la fusta cruixent ressona i escalfa
quatre peus nus vora les brases.
Ha parat tot, no se sent res i, lluny, la vida
que segueix més lentament, para el temps.
Acollidores les trobades
i el caliu
d’amics estimats que venen a casa.
La música neix i passa la tarda.
El poble viu en el silenci,
tot és quiet,
desert el carrer, l’olor embriaga,
a cada llar un dia s’acaba.
Ha parat tot, no se sent res i, lluny, la vida
que segueix més lentament, para el temps.
Però la llum torna i un arbre ha florit, de sobte
sembla que un cop més hem passat l’hivern.
Autor(es): Enric EZ