Homenatge a Ausiàs March
Home torbat, cor d’entranyes matèries,
introduït en el dol i en la faula,
curs de desigs, acoblat a l’argila,
foc sobre foc, dolorós, boca eterna!
En tu respon, revoltada, la nostra
mateixa sang, de genolls, estremida
davant la mort, com la teua, i s’exalta
fins a trobar l’abandó, la clemència,
dins els mots purs, pacient, com un somni
empedreït: amb els mots que comencen
sagradament, i s’ajunten i obliden.
En tu i els mots, conferint-nos mesura,
la passió, meditada, recobra
sa llibertat d’erigir-se en fermesa,
en escreix sord o besllum reformada,
i el pensament passa al fons de les ànsies
i es concedeix a l’amor i s’hi nuga,
règim de doll, de camí, de recerca.
Home ensorrat, oh impotent companyia!
Un Déu bastant, que revisa les cendres
i que en desprèn les llavors generoses,
busca el teu lloc per esprémer-te el càntic
últim del teu cor fendit i per dur-te
arrossegat dels cabells cap a l’alba.
En el Seu sí, per l’encara invencible,
tu ets aquell qui es diu Ausiàs March!
Autor(es): Joan Fuster, Albert Ortega 'Bertomeu'