Ja n'hi ha prou
Quan notes que et falta l’aire
perquè t’estan ofegant
però et diuen que no t’espantis
que potser no n’hi ha per tant
i que callis i obeeixis
i no facis enrenou:
no és estrany si sents que et puja
ben de dins un: Ja n’hi ha prou!
I quan veus, la teva llengua,
com la menystenen uns quants
i et tracten de boig si parles
de Països Catalans,
i cada dia s’inventen
algun altre entrebanc nou:
no és estrany si sents que et puja
ben de dins un: Ja n’hi ha prou!
Quan els polítics de casa
et duen a un carreró
que es veu que no té sortida
i que no és cap solució.
Quan no és a tu a qui defensen
perquè ells estan pel seu show:
no és estrany si sents que et puja
ben de dins un: Ja n’hi ha prou!
I quan diuen que el teu poble
el que ha de fer és obeir
perquè no és cap poble lliure
ni té dret a decidir.
Quan et sents el jou a sobre
i t’hi junyen com un bou:
no és estrany si sents que et puja
ben de dins un: Ja n’hi ha prou!
Quan votem les lleis que siguin
perquè és legítim i just
però després ens les retallen
tal i com els ve de gust.
I ningú està per la feina
perquè aquí ningú no es mou:
no és estrany si sents que et puja
ben de dins un: Ja n’hi ha prou!
I quan veus que ens espolien
i que el que fan no té nom
i ens diuen insolidaris
i que el cafè és per tothom.
Quan saps que amb els diners nostres
més d’un s’hi fa un sobresou:
no és estrany si sents que et puja
ben de dins un: Ja n’hi ha prou!
Quan et diuen que et moderis,
que es contingui el personal
i no obris noves vies
de construcció nacional,
i tot tu ets una ferida
que et rosega i que et cou:
no és estrany si sents que et puja
ben de dins un: Ja n’hi ha prou!
Autor(es): Jaume Arnella