Jo no ploro els màrtirs
L’arada roma només escup pedra
El solc naixent no cicatritza
Obrir la terra no purga la ronya
Em collen els turmells
Dient que em porten el jou
Quin sacrifici
Per cavar la meva fossa
Jo no ploro als màrtirs
Si es que de mi depèn
no naixeria res amb més fulla que arrels
Ni vesteixo el negre per retre homenatge
Als salvatges, que a tomba oberta, resen als 13 vents
Ja n’estem farts! De tanta misèria
El plor no estova la crosta
El mall no doblega l’ossada