L'endemà
Avui han arribat els àngels negres
que ens prenen els desitjos i fan por
i van sembrant en l’aire una tempesta
i treuen les estrelles del seu lloc.
Les posen dintre el seu antic pessebre
on no hi ha més presents que un home mort:
aquest és el regal de cada vespre
i els àngels negres canten el seu nom.
Ara ja ve Nadal, companys de festa!
Passem les nits a la vora del foc,
que crema i evapora la tempesta
i que ens abriga de l'horror.
Regalarem als qui ens esperen
el nostre temps, la nostra sort,
que no hi haurà un matí més negre,
que l'endemà si no hi som tots.
S'encenen els colors a cada plaça;
les llums, dintre les mans, són horitzons,
i s'obren més camins amb cada carta;
les mans se'ns il·luminen cap al món.
Però els reis no són els pares, els reis són de debò,
i estripen cada sobre, i ho fan tant sí com no.
Els àngels negres canten la mateixa cançó
i el mort encara balla a dintre del carbó…
Al meu Nadal, no vull cap àngel,
ni vull cap rei, ni cap difunt tampoc:
vull una casa ben oberta,
plena de gent i d'il·lusió.
Regalarem als qui ens esperen
el nostre temps, la nostra sort,
que no hi haurà un matí més negre,
que l'endemà si no hi som tots.
Regalarem als qui ens esperen
el nostre temps, la nostra sort,
que no hi haurà un matí més negre,
que l'endemà si no hi som tots.
Autor(es): Lia Sampai, Lia Sampai/ Adrià Pagès