L’Empordà
Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar,
s'obre una plana riallera :
És l'Empordà.
Digueu,companys, per on hi aneu ?
Digueu,companys per on s'hi va ?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà.
Salut !, noble Empordà !
Salut !, palau del vent !
Portem el cor content,
i una cançó.
Pels aires s'alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora s'anirà fent
de germanor.
-Una cançó !
A dalt de la muntanya hi ha un pastor;
a dintre de la mar hi ha una sirena ;
ell canta al matí que el sol hi és bo;
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: - Pastor, me fas neguit.
Canta el pastor: - Me fas neguit, sirena.
- Si sabessis, el mar, com és bonic !
- Si sabessis, la llum de la carena !
- Si hi baixessis, series mon marit.
- Si hi pugessis ma joia fora plena.
- Si sabessis, el mar, com és bonic!
- Si sabessis, la llum de la carena!
La sirena es féu un xic ençà,
i un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l'amor plantarem la cabanya ...
Fou l'Empordà !
Autor(es): Joan Maragall, Enric Morera