La calma de la mar
Quan jo tenia pocs anys,
el pare em duia a la barca
i em deia: -Quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma.
-Ai, fill meu, quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma,
que després ve un temporal
a l'hora més impensada.
Bufa, ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança!
Anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França.
He estat un home valent
i no he girat mai la cara,
quan he sentit a la pell
l’urpa de la turbonada.
Més, ai, avui que sóc vell
i ja no em llevo a trenc d’alba,
compto les hores despert
i em fa basarda la calma.
Bufa, ventet de garbí,
vent en popa i mar bonança!
Anirem cap a llevant
fins a la ratlla de França.