La casa de les mil olors
A la casa de les mil olors
sempre queda lloc per un parell de flors
des del balconet, la brisa omple tots els racons
Bandes sonores per cada moment,
la taula rodona ben plena de gent
i xiscles de nens i cicles de cinema francès
Encara recordo quan fugíem dels teus petons
Però tu ens enxampaves i ens menjaves les galtes amb tan, però tan d’amor...
Lola, Lola, que la por esmicola
amb un dard suïcida,
la culpa que tremola i l’ànima ja vola,
forta i decidida, lliure i tota sola,
gràcies a tu, Lola
A la casa de les mil olors
sempre queda lloc per un parell de flors,
els convidats són diversos i afortunats
Ioguis xinesos que porten foie gras,
culés i merengues que junts es fan grans,
francesos que canten cançons fraternals
i joves que es busquen les credencials
Converses selectes, supèrflues o normals,
mirades directes i adverses al mal,
saviesa que brull del més sa canal,
amics que s’estimen amb infinits decimals
Encara recordo quan fugíem dels teus petons
Però tu ens enxampaves i ens menjaves les galtes amb tant, però tant, però tant d’amor...
Lola, Lola, que la por esmicola
amb un dard suïcida,
la culpa que tremola i l’ànima ja vola,
forta i decidida, lliure i tota sola,
gràcies a tu, Lola