La Mare Cantora
Allà dalt de la muntanya
N’hi ha un gros ocellàs
Que amb el bec toca sardanes
I amb la cua el contrapàs.
TRA, LA, LA, LA, OIDA.
Allà dalt de la muntanya
Tot el bé de Déu hi tinc,
Les roses de quatre en quatre
I els clavells de cinc en cinc
TRA, LA, LA, LA, OIDÀ
I la mare besa el fill damunt son pit,
Tot cantant candons d’amor i de
neguit.
De neguit, neguit,
LA, LA, LA, LA, LA, LA.
Fillet meu que la son davalli sobre
l’aimia
Que el meu cor de mare amb tu
somnia
Sóc la mare cantora LA. LA, LA, LA, LA, LA
Que amb afany t’acarona LA, LA, LA, LA, LA, LA
I et teixeix la corona LA, LA, LA, LA, LA, LA
Amb besades d’amor LA, LA, LA, LA, LA, LA
Tu ets la joia del meu cor de mare;
Més dolçor voldria tenir encara
Quan s’acabi la cançó del llavi dolç i fi
I t’adormis sota el bes diví,
Un bes dolç, llarg i fort,
Que s’enduu el cor..
Sóc la mare cantejant
Amb cançons de nostra terra
Que – van - ressonant.
Allà dalt de la muntanya
Tot lo bé de Déu hi tinc
Fill del cor, fes non noneta,
Damunt de mon pit
TRA, LA, LA, LA OIDÀ !