La mesura de la passió
És com si la gent ja no volgués saber ni cap a on va la vida.
I no és que m’entristeixi però necessito trobar una sortida.
I trobar-li la mesura a la passió perquè el meu cap
mai no ha tingut una escala de grisos.
I trobar-li la mesura a la passió perquè sinó
perdo les ganes de menjar-me el món.
I, com qui no vol la cosa, entenc que el buit que tinc
és ja només la por que fa desaparèixer.
Que tinc el pressentiment que un gran silenci
s’apodera de la veu que tinc per fer-me creure.
I per no trencar la pau em dic a mi mateixa
que potser ser dèbil també és ser perfecta. (ser dèbil també és ser perfecta)
I per no trencar la pau que creia que havia trobat
només em queda ja el ser coherent.
És com quan aquell amor que sents que es perd
però tu estaves distret i per això no te n’adones.
I que quan, per fi, mires la vida als ulls
hi veus profundament el fi d’un altre inici,
i aquesta por que té més por de fer-te por
que la mateixa por que viu a dintre teu.
I aquesta por que té més por de fer-me por (i tinc més por que la mateixa por que viu en mi)
que la mateixa por que viu a dintre meu.
Autor(es): Gemma Humet