La presó de Lleida
A la ciutat de Lleida
hi ha una presó;
de presos mai n'hi manquen,
petita, bonica,
prous n’hi porta el baró,
lireta, liró.
Si n'hi ha més de nou presos
cantant una cançó;
la nina se’ls escolta,
petita, bonica,
de dalt del mirador,
lireta, liró.
Canteu, canteu bons presos,
d’ací un en trauré jo;
aniré a veure el meu pare,
petita, bonica,
recaptaré el perdó
lireta, liró.
- Ai, pare, lo meu pare!
jo vos demano un do.
- Ai, pare, lo meu pare!
Petita, bonica,
les claus de la presó,
lireta, liró.
- Ai, filla Margarita,
demà els penjaré a tots!
- Ai, pare, lo meu pare!
Petita, bonica,
pengeu-m’hi a mi i tot,
lireta, liró.
I a cada cap de forca
poseu-hi un ram de flors,
perquè la gent quan passi,
petita, bonica,
senti la bona olor,
lireta, liró.