La Puntaire
És la terra més galana
Que en el món hi ha
Catalunya, de la plana
Fins a l’Empordà.
Un paradís em semblen sons
conreus,
Des de l’Ebre als Pirineus.
Un dia, els àngels del cel
ens van voler alegrar,
I fent rotllo una sardana
Van puntejar.
I al veure’ls, va dir nostre Senyor...
“eixa és la dansa del bell amor”.
I buscant una terra noble
On poder-la fer ballar,
En el cor del nostre poble,
Per sempre la va deixar.
I el ressò d’aquesta sardana
Li farà saber a tothom
Que la terra catalana,
És la millor que hi ha al món (és la
millor que hi ha al món).
Au doncs, fills de Catalunya,
Doneu-vos les mans
I ben units, com a germans,
Tant en temps de pau com en la
guerra,
Des del mar fins a la serra
Enlairem els nostres cants.
La, la, la, la, la,
I si algú, com l’estranger francès
Va voler ahir,
Les nostres llars vol envair,
Els rebrem ardits en so guerra,
I sabrà que aquesta terra
Defensarem fins a morir .