La rebolica
Els xiquets del meu poble
mai parlàvem valencià
i la mestra Doloretes
ens va posar a cantar.
Vam fer una rebolica,
vam barrejar les cançons
i cantàvem convençuts
que sonaven molt millor.
Un llop amb les dents corcades
no pot menjar-se el torró
i ara només pren sopetes
de tonya, de mona o coc.
El Joan Petit quan balla
veu patir el llop
i festeja amb la Tarara
per tots els racons.
Ara ja cantem!
Ara ja ballem!
Si veren els iaios que parle com ells!
Ara ja ballem!
Ara ja cantem!
Sense Doloretes què estaríem fent?
La mestra es passejava
de bon matí pel Maigmó,
un caragol trau les banyes
i la mira de gaidó.
Ramonet torna de l'horta
sense figues ni albercocs,
porta la Lluna i la Pruna
de tots els colors.
Les xiquetes de Xixona
han fet la revolució:
han reballat la romana,
s'han tirat la manta al coll.
Han cridat a les amigues:
Anem totes al Postiguet!,
i l'únic que volen ara
és omplir el cabasset.
Ara ja cantem!
Ara ja ballem!
Si veren els iaios que parle com ells!
Ara ja ballem!
Ara ja cantem!
Sense Doloretes què estaríem fent?
Ara ja cantem!
Ara ja ballem!
Si veren els iaios que parle com ells!
Ara ja ballem!
Ara ja cantem!
Sense Doloretes què estaríem fent?
Autor(es): Gràcia Jiménez, Els Jóvens