La tassa de cafè
Van dir-me que ho intentés
qui fa el que pot no està obligat a més.
No sabia fer-ho i ja ho he fet.
He sentit el ritme, no em puc estar quiet.
I ara em veig més gran,
vivint una vida que m’està incomodant.
Ja no vull seguir les petjades dels d’abans,
busco la sortida i la trobo al meu davant.
Tothom vol assolir el mateix,
a la recerca del que no té.
Obrir els ulls és important, ho sé.
Primer t’has de conèixer, ser sincer.
Van dir-me que ho intentés,
qui fa el que pot no està obligat a més.
No sabia fer-ho i ja ho he fet.
He sentit el ritme, no em puc estar quiet.
Van dir-me que ho intentés,
qui fa el que pot no està obligat a més.
No sabia fer-ho i ja ho he fet.
He sentit el ritme, no em puc estar quiet.
Deixar anar la ment,
recordar sensacions que em situïn al present.
Ara sóc conscient que he de madurar i aprendre,
buscar la melodia i sorprendre.
No crec que un dia sigui massa llarg,
sempre falten hores i les vull trobar.
Dóna’m tres minuts per aprofitar,
tinc mil paraules per escriure i poder cantar.
Van dir-me que ho intentés,
qui fa el que pot no està obligat a més.
No sabia fer-ho i ja ho he fet.
He sentit el ritme, no em puc estar quiet.
Van dir-me que ho intentés,
qui fa el que pot no està obligat a més.
No sabia fer-ho i ja ho he fet.
He sentit el ritme, no em puc estar quiet.
Dins la tassa de cafè del matí, em veig lluny.
Tinc ganes de sortir volant dins del fum.
Dins la tassa de cafè del matí, em veig lluny.
Tinc ganes de sortir volant dins del fum.
Van dir-me que ho intentés,
qui fa el que pot no està obligat a més.
No sabia fer-ho i ja ho he fet.
He sentit el ritme, no em puc estar quiet.
Van dir-me que ho intentés,
qui fa el que pot no està obligat a més.
No sabia fer-ho i ja ho he fet.
He sentit el ritme, no em puc estar quiet.