La tempesta d’Ulisses
De dia i de nit l’home rema, l’home rema.
De dia i de nit l’home busca, l’home es busca.
Alça els ulls i veu estrelles, un cel d’estrelles.
Baixa el cap i veu el mar, el fons del mar.
Malgrat les onades, no deixis anar mai la corda.
Com un pal enmig de la tempesta,
la barca no para de gronxar.
Com un pal enmig de la tempesta,
sol, aigua, fred i vent, tan sols queda ser allà.
De dia i de nit l’home rema, l’home rema.
De dia i de nit l’home troba, l’home es troba.
Malgrat les onades, no deixis anar mai la corda.
Com un pal enmig de la tempesta,
la barca no para de gronxar.
Com un pal enmig de la tempesta,
sol, aigua, fred i vent, tan sols queda ser allà.
Autor(es): L'últim indi