Mai pots dir mai
Al llarg d'aquesta vida t’adones que tot va canviant.
Estaves tan segur que mai canviaries
però saps que ja no ets el mateix d’abans.
Potser serà veritat que mai pots dir mai.
Deies que no creies en l’amor, que mai estaries enamorat
però ara se t’ha girat el món,
de cop i volta t’han robat el cor.
Potser serà veritat que mai pots dir mai.
El licor no cura les ferides però disfressa molt bé el dolor.
Vas jurar que mai més beuries
però et va seduir la temptació.
Potser serà veritat que mai pots dir mai.
Dius que t’has tornat desconfiat, són massa vegades que t’han decebut,
però del teu instint te’n pots refiar.
Trobaràs algú en qui pots confiar.
Potser serà veritat que mai pots dir mai.
Ja ho saps allò que diuen,
mai diguis d’aquesta aigua no en beuré.
De tot hi ha a la vinya del senyor,
de vegades cal pensar abans de parlar.
Creus que ja estàs curat d’espants, que no necessites a ningú,
però et sents tan sol quan arriba la nit,
que acabes plorant com un nen petit.
Potser serà veritat que mai pots dir mai.
Quantes vegades has renegat del que representa el món polític
però no fa gaire et vas fer d’un partit,
del que ets un militant empedreït.
Potser serà veritat que mai pots dir mai.
No has sigut creient de cap religió, que la fe només era una invenció
però en aquell moment que vas perdre el nord
imploraves a Déu demanant perdó.
Potser serà veritat que mai pots dir mai.
Te’n vas riure del destí, que eren bajanades, no hi ha res escrit.
Però fa temps que vas començar a dubtar:
existeixen o no, les casualitats?
Potser serà veritat que mai pots dir mai.
Autor(es): David Torné