Mare
Només quan veus que plora un infant se’t trenquen esquemes.
Només quan veus que uns ulls se t’acosten per fer fugir a la por.
Només quan sents aquell alè que t’esgarrapa el pit.
Només quan notes aquells dits que et busquen amb delit.
Només quan veus que un somriure et pot fer feliç.
Reneix la vida.
Aquell moment en què te n’adones que el temps no s’atura,
que la meva sang ara i, per sempre, seran part de tu.
Tu has sentit el bategar del cor que duc a dins.
Vaig ser la teva llar però has de ser lliure i fer camí.
I, finalment, veig clar que ets tu qui m’ha fet néixer a mi.
Això és la vida.
Autor(es): Gemma Humet