Ni tan sols eres tu
Amb un embolic de paraules al cap
una guitarra, un llapis i un bloc
com un retrat en blanc i negre, fugit,
tancant la primavera, absort
subtil vagabas de sol a sol
invisible vas creuar l'horitzó
on el meu mar i el meu cel es fonen
robant a la vida
un tros, un tros.
imaginava que tan sols era un joc
però les mirades creuaven dolçor
vas girar el meu cos, amb aire tendre, seductor
com un estrany de ment emboirada
vaig sentir el desig embriagador
obstinat, cenyit a un entorn
on els meus ulls cercaven amor
cercaven amor
jo vaig prendre foc a la casa
tu insisties a poc a poc
les meves mans et deien
fes-me l'amor
abarloats al moll de l´oblit
buscant un racó on fer nit
tant se val si ni tan sols
eres tu