No m´importa gens
enmig dels flocs
que eclipsen la teva cara
gaudint la dolçor
se't perd una mirada
i en un sol gest
l´anima s´aferra esclava
només sé l'aire s'inflama
i no
no m'importa gens
obrint un món
on s'ofeguen les penes
onada del mar
onada que arriba i queda
son els teus ulls
d´espurnes eternes
potser no puguis ni comprendre
no
no m´importa gens
sé que mai no he gaudit del dret
de robar-te un bocí de cel
sé que mai no he gaudit del dret
per trencar les baules del temps
no compris el temps
sinó la intensitat
que la vida arriba bategant
com un poema declamat
on els mots esborren la vaguetat
jo ja no tinc res més per somiar,
i no
no m'importa gens