Noia, no ploris més
No, no ploris més.
No, noia, no ploris.
No, no ploris més.
No, noia, no ploris més.
Puc recordar-te sempre tan feliç,
em costa tant veure't ara així...
Digue'm, tan sols, per què t'has tancat?
Per què del món t'has oblidat?
Penses que et van fallar els amics.
No eren amb tu quan els vas necessitar?
I jo et dic: tu vas voler marxar
per suportar el dolor amb soledat.
I ara et dic...
No, no ploris més.
No, noia, no ploris.
No, no ploris més.
No, noia, no ploris més.
No tenim la clau, no tenim solució.
Però volem ser el caliu perquè no passis més fred.
La llar on tu et puguis curar de tot,
la nit, el dolor, la incomprensió.
Deixa que la família segui a prop teu,
que et parli quan necessitis sentir una veu.
Ells també, també senten el dolor.
Potser no és el teu, potser té un altre color.
Sé que tot anirà molt bé.
No, no ploris més.
Autor(es): Vincent Ford