Nostàlgia obsesiva
Feia molt temps que no ens trobàvem
Cap coincidència ens apropava
Apareixies als meus somnis
T’anava al darrera d’incògnit
No sabia ven bé què buscava
Però tenia clar que t’enyorava
Havia de tornar-te a veure
Res no me’n podia distreure
Sempre et tenia al pensament
De nit i dia en cos present
Si ens veiem una altra vegada
Ja no et tindria idealitzada
Esborrar allò que ens separava
Tornar a sentir el que desitjava
Si a tu aconseguís apropar-me
Retrobaria la meva calma
Em feia mandra de trucar-te
O potser em feia por parlar-te
M’exposava a una relliscada
Podia rebre una plantofada
Havies refet la teva vida
Estaves molt bé amb tu mateixa
No volies cap aventura
Ara vivies amb mesura
Per fi se m’ha passat la dèria
M’he resignat a l’evidència
Mai més no ens tornarem a veure
Ja no em costa pas tant de creure
El passat no el podem reviure
L’historia no es pot tornar a escriure
Els bons records viuen per sempre
Et guardaré dins del meu temple
Dels teus encants me n’he oblidat
L’amor queda mort i enterrat
Giro pàgina, obro un nou llibre
Per fi torno a ser un home lliure
Sóc a la barra d’aquell bar
I te m’apropes per darrera
Dius el meu nom a cau d’orella
Tu i jo tornem a ser parella
Autor(es): Roquet Guitart