Oda a Barcelona
El cel me l'imagino
amb dues xemeneies de Gaudí
i una patera varada
a la Plaça del Diamant.
El cel me l'imagino
amb tu de la mà
pels carrers de Sants.
Arribo a Barcelona i una dona nua
m' aixopluga sota la seva gavardina.
Arribo a Barcelona, el meu cor guspira
y la vida em dona una altra oportunitat.
Soc el gran calçot, soc el savi canalla,
soc "l'ou com balla" al teu sortidor.
Tinc gana de tu, la meva cuca de llum,
perquè és la fi del món
brindo a la teva salut.
Arribo a Barcelona i una dona nua
m' aixopluga sota la seva gavardina.
Arribo a Barcelona, el meu cor guspira
i la vida em dona una altra oportunitat.
Arribo a Barcelona, la vella i nua dona.
Arribo a Barcelona,festa de feromones.
Baixen per les Rambles
els petons que no em dones,
un ciclista somnàmbul, Moreneta del Raval.
A la Plaça George Orwell
una cambrera negra
somniava una altra terra
més enllà del mar.
A la teva pell
hi ha una melodia,
un vers de Martí i Pol
i una teoria.
Tinc gana de tu, la meva cuca de llum,
perqué es la fi del món,
¡República i salut!
Arribo a Barcelona, la bella i nua dona.
Arribo a Barcelona, festa de feromones.