País De Titellaires
Som un gran país de titellaires
i fem titelles per arreglar el món
ningú ho vol reconèixer, però tots sabem que el monstre
no desapareix per tancar els ulls
Consumim dissidència envasada
banyada en bonrollisme inofensiu
Tenim una garrafa plena de cançons nyordes
que ens ajuda a oblidar que no és estiu
Som “impulsius, rebels i inconformistes”
I una llista molt llarga de clixés
Anem buscant pel terra un nou Déu en qui creure
i que ens marqui a quin ritme ser inofensius
Anem drogats de tendresa insubmisa
i romanticisme de garrafón
omplir-te el pit de vida
i perseguir els teus somnis
i mil problemes més del Primer Món
Us proposem passar a l’altra banda
I desaprendre el plaer d’encaixar
Deixeu tots de somriure d’una puta vegada
Que aquí no hi ha una merda a celebrar
Música morta estil quadre de pomes
i versos plens de UOO per corejar (uoioió, uaiaià)
i si no és costumisme és festa titellaire
o amor d’aquell de quan teníem 15 anys
Tu aprèn a dominar aquesta recepta
la fórmula per fer aquest garrafón
El primer de saber-se les normes de la gàbia
serà el màxim rei del cul del món
Anima’t!
seràs tu el màxim rei del cul del món?
Seràs el màxim rei del cul del món!