Pou
No es pot dir que tinguem la sort de cara
per més profund que fem aquest forat,
fins que no veurem brollar l'aigua
llavors quan se'ns emporti el fang.
No es pot dir que la vida ens planti cara
encara que ara ens costi respirar,
tenim el pa i el cos que aguanta
demà la feina pot tornar.
Que el grinyol
que la màquina humana fa
no ens perdi i ens desperti
no es trenqui i ens empenyi
a anar endavant, perforant...
No es pot dir que ara ens manqui la bufada
la queixa de la terra i el trepant,
la percussió més subterrània
l'esquena torta del company.
Autor(es): La tresca i la verdesca