Primavera
L’eix vital s’altera,
corre per les venes.
El ritme pren el ritme
les pors s’han fet enrere.
Cabals incontrolables
de fons inesgotables.
A flor de pell mirades
penetren les entranyes.
A la vora del riu sento la primavera,
és la seva arribada d’energia plena.
El que quedi pendent cal que li toqui l’aire,
obrirem les finestres i que volin les penes
Del tot inevitable
allò que se’ns escapa.
En caiguda lliure
comença el nou viatge
A la vora del riu sento la primavera,
és la seva arribada d’energia plena.
El que quedi pendent cal que li toqui l’aire,
obrirem les finestres i que volin les penes
I, de fons, la lluna que guarda la nit.
La llum de les estrelles ha fet el camí
I ara ens acompanya al nostre destí.
Sento la primavera
amb l’energia plena
a la vora del riu.
Autor(es): Enric EZ