Prohibit plaer
Prohibit plaer, tant t'estimo i et desitjo,
que res no em pot plaure sense tu.
Prohibit plaer, tant t'estimo i et desitjo,
que ja no em pot plaure ningú.
Faràs mal fet, crec, si fas cas del que et dic,
ja que res més no vull ni puc desitjar;
jo seria afortunat si pogués degustar
els teus suaus petons abans que una altra em fes feliç.
Prohibit plaer, tant t'estimo i et desitjo,
que res no em pot plaure sense tu.
Prohibit plaer, tant t'estimo i et desitjo,
que ja no em pot plaure ningú.
Em podries salvar de morir.
Per què no vols el meu amor acceptar
i mostrar-me com n'has pogut gaudir?
Amor que un altre mai apreciarà.
Prohibit plaer, tant t'estimo i et desitjo,
que res no em pot plaure sense tu.
Prohibit plaer, tant t'estimo i et desitjo,
que ja no em pot plaure ningú.
Autor(es): Ramon Vidal de Besalú, Toni Xuclà