Prou!
Prou, com t’atreveixes.
No puc més, ja no puc fer com si res.
Prou, no et val la força.
Les carícies són com bales de gel.
Sé, que ho vols tot, perds l’equilibri i la raó .
Odi, rencor. Et debilites, ja no tens ningú als teus peus.
Si encara penses que per tu ho faré,
no t’equivoquis, ja no em tens.
Si creus que encara pots amb mi, per què?
Ets un miratge de la ment...
Prou, com t’atreveixes.
Les teves mans abracen móns indecents.
Prou, no et val la força,
Ni aquesta ràbia que t’encega, no ho veus?
Creus, que ho ets tot però tornaràs a lloc de cop.
Odi, rencor. Et debilites, ja no tens ningú als teus peus.
Si encara penses que per tu ho faré,
no t’equivoquis, ja no em tens.
Si creus que encara pots amb mi, per què?
Ets un miratge de la ment...
Si encara penses que per tu ho faré,
no t’equivoquis, ja no em tens.
Si creus que encara pots amb mi, per què?
Ets un miratge de la ment...
Uuuhhh uuuuuhh uuuh uuhh uuuuh
Uuuhhh uuuuuhh uuuh uuhh uuuuh
Creus, que ho ets tot però tornaràs a lloc de cop.
Odi, rencor. Et debilites, ja no tens ningú als teus peus.
Si encara penses que per tu ho faré,
no t’equivoquis, ja no em tens.
Si creus que encara pots amb mi, per què?
Ets un miratge de la ment...
Si encara penses que per tu ho faré,
no t’equivoquis, ja no em tens.
Si creus que encara pots amb mi, per què?
Ets un miratge de la ment...
Uuuhhh uuuuuhh uuuh uuhh uuuuh
Uuuhhh uuuuuhh uuuh uuhh uuuuh