Pugem l'aposta
Tu i jo hem llançat la moneda enlaire,
ho hem posat tot a l’escala de cors,
quin sentit tindria esperar-se,
quan cap dels dos creiem en la sort.
Els daus que busquen el nombre exacte,
donant voltes per sobre el taulell,
la fina línia que als dos ens separa,
que ens farà caure en el negre o vermell.
No sé si tinc bona mà quan de cop veig el teu somriure.
Tu dius que cal arriscar sinó quina gràcia té viure.
El ganivet que es clava entre els dits,
com tu quan balles ell deixa ferits,
però tu encara vols anar més fort,
no hi ha res com temptar a la mort.
Te m’acostes i em dones el revòlver,
i em dius que ara em toca a mi,
quan normalment es posa una bala
i sé del cert que tu en poses cinc.
No sé si tinc bona mà quan de cop veig el teu somriure,
tu dius que cal arriscar sinó quina gràcia té viure,
i jo et segueixo el joc i sempre acabo en el mateix,
i recordo la moneda, el dau i com tot dona voltes,
i ara un canó m’apunta i apreto el gallet,
i a l’últim segon, quan sento que ja està sortint la bala,
tu m’empenys i forada la paret.