Quan encara
Et llances abans de deixar que sigui la mala sort la que et faci caure. T'evites la por constant. Pateixo de vertigen i el puc entendre. No m'ho passo gens bé a dalt d'un edifici.
No em llançaré al buit per deixar de patir però si m'envaís la por que en un moment o altre cauré, si de cop estigués totalment convençut que cauré, crec que preferiré llençar-me per tenir el control de la caiguda. Per mínim que sigui. Aprofitaré els pocs segons que tingui per viure el moment, en lloc de malgastar-lo intentant entendre.
Un nen a qui de cop li ha entrat un pànic terrible a fer-se gran. Potser decideix fer-se gran de cop. Possiblement és aquest mateix pensament el que el farà fer-se gran: un dia seré adult. No vull viure amb aquesta constant. Més val que em faci adult ara mateix i deixi de patir.