Rebel·lió
Consumit per la vida i la sort, sense pau,
imaginant un mon ideal, sense por.
sospesant les opcions que tenia mire al front
concentrant l'energia vital.
Sonen notes que no puc entendre,
malsonants que em consumeixen dintre,
sonen notes que no puc entendre
baix la pluja de la insubmissió.
Sé què em rebel·laré,
sé què no estaré sol,
apretarem les dents,
esperant un nou sol...
Emparats per la llei semblen ser com uns deus,
instal·lats en la comoditat del poder.
En la inòpia d'un min irreal, oblidant
què la gent és presa de la fam.
Sonen notes que no puc entendre,
malsonants que em consumeixen dintre,
sonen notes que no puc entendre
baix la pluja de la insubmissió.
Conscients de fer el què cal, combatrem junts fins la mort,
sembrant llavors i cançons de rebel·lió...
Consumit per la vida i la sort, sense pau
imaginant un món ideal...